Pèrgoles bioclimàtiques i neu: com triar una pèrgola per a la Cerdanya

A la Cerdanya, una pèrgola bioclimàtica es gaudeix a l'estiu, però es decideix pensant en l'hivern. Una terrassa a Puigcerdà, Alp o Bellver pot passar setmanes amb neu, nits de glaçada i dies de sol intens, i sovint sense ningú a casa per vigilar-la. La bona notícia és que una pèrgola d'alumini ben especificada ho suporta sense problemes. La dolenta és que no totes les pèrgoles serveixen per a qualsevol altitud. Aquesta guia explica què fa la neu sobre una pèrgola, quines dades cal demanar abans de comprar i com preparar-la perquè arribi a la primavera com el primer dia.

Què li fa la neu a una pèrgola

La neu no és només «una mica de pes a sobre». L'efecte depèn de quanta en cau, de com és i d'on s'acaba dipositant:

• Càrrega acumulada: diverses nevades seguides sense desglaç entremig se sumen. La coberta no suporta una nevada, sinó tot el que s'hi va acumulant al llarg de dies o setmanes.
• Neu humida o neu seca: el mateix gruix pot pesar molt diferent. La neu pols és lleugera; la humida, o la que ja s'ha assentat i ha començat a fondre's, pesa força més. Per això els centímetres que veus sobre les lames, per si sols, no diuen gaire.
• Torb i acumulacions: el vent arrossega la neu i la diposita al costat de parets, en racons o al peu d'una teulada més alta. Una pèrgola adossada sota un ràfec pot rebre la neu que llisca de la coberta de la casa, a més de la que li cau directament.
• Gel: l'aigua del desglaç que es torna a glaçar a la nit pot bloquejar les lames, les juntes o els carrils dels tancaments.
• Cicles de glaç i desglaç: a la Cerdanya és habitual que de dia la temperatura pugi al sol i de nit glaci. Aquest cicle, repetit tot l'hivern, castiga segellats, canals i desguassos.

L'estructura s'especifica per al lloc, no per al catàleg

A Espanya, les càrregues que ha de suportar una construcció les fixa el Codi Tècnic de l'Edificació, en concret el Document Bàsic de Seguretat Estructural – Accions en l'Edificació (DB SE-AE). Per a la neu, la càrrega de referència depèn de la zona climàtica i de l'altitud de l'emplaçament: com més amunt, més gran és la càrrega que cal considerar. Una casa al fons de la vall i una altra en una urbanització a mitja vessant no han de compartir necessàriament el mateix valor, encara que siguin a pocs quilòmetres.

D'aquí surt la pregunta clau abans de comprar: quina càrrega de neu i de vent admet aquest model, amb aquestes mides i aquesta configuració? La resposta ha de venir de les dades certificades del fabricant, no d'un fullet genèric. I canvia segons la separació entre pilars, la longitud de les lames, el tipus de perfil o si la pèrgola és autoportant o adossada. Una mateixa gamma pot anar sobrada en una mida i quedar-se curta si s'allarguen les llums.

A Bestecnics partim de la ubicació concreta de casa teva i, a l'estudi, et donem per escrit els valors de neu i vent que el fabricant certifica per a la configuració que et proposem. Si una mida no els compleix, el normal és escurçar llums, afegir un pilar o passar a un perfil més robust, i no confiar que «aquest hivern no nevarà tant».

Un exemple real: els assajos de la D'Glass DG210

Perquè es vegi quines dades cal demanar, aquests són els resultats d'assaig que publica el fabricant D'Glass (grup Teyco) per a la seva pèrgola bioclimàtica DG210, un dels models que instal·lem:

• Neu: càrrega aplicada de 158,33 kg/m² (uns 1,55 kN/m², la unitat que fa servir el CTE), segons la norma UNE-EN 12833:2011.
• Vent: classe 6, amb una pressió de 482,79 N/m², equivalent a uns 101 km/h, i una deformació residual d'1,2 mm, segons la UNE-EN 1932:2014.
• Estanquitat a l'aigua: 2 L/(m²·min) amb les lames tancades, segons la UNE-EN 1873.
• Mides màximes: lames de fins a 4,50 m i fins a 7 m de llarg en un sol mòdul; unint mòduls, fins a 8,20 × 13,20 m.

Són bons valors per a una pèrgola de lames, però cal llegir-los bé: són resultats d'assaig sobre una configuració concreta, no la càrrega admissible de qualsevol instal·lació. El que cal fer és comparar-los amb la càrrega de neu que marca el CTE per a l'altitud de casa teva i amb les mides reals del teu projecte. Si la teva ubicació demana més, es resol amb més pilars, llums més curtes o un altre perfil. Pots consultar les dades a la fitxa oficial de la DG210 (en castellà).

Lames obertes o tancades quan neva

És el dubte més repetit i no té una resposta universal. El que sí que es pot explicar és la lògica general:

• Lames tancades: la coberta funciona com un sostre continu i la neu s'hi queda a sobre. Tota la càrrega recau sobre lames, bigues i pilars, que han d'estar dimensionats per suportar-la.
• Lames obertes o en vertical: part de la neu cau entre les lames i s'acumula menys pes a dalt. A canvi, la neu passa sota la pèrgola i pot quedar gel als eixos i a les vores de les lames.

Alguns fabricants recomanen deixar la coberta oberta quan es preveuen nevades; d'altres indiquen una posició concreta o fixen condicions segons el model. El que mana són les instruccions del fabricant de la teva pèrgola, i te les expliquem a l'entrega. Hi ha una regla que sí que val per a totes: no accionar el motor quan les lames estan glaçades o carregades de neu, perquè es forcen el mecanisme i les juntes.

Sensors i automatització per a una segona residència

Bona part de les cases de la Cerdanya són segones residències. Si la nevada arriba un dimarts i no hi puges fins divendres, la pèrgola ja ha de ser a la posició correcta, sense que ningú la toqui. Per a això serveixen:

• Sensor de vent: porta les lames a la posició de seguretat quan les ràfegues superen un llindar.
• Sensor de pluja i, en els models que els admeten, sensors de temperatura o de neu, que permeten programar el comportament d'hivern que recomani el fabricant.
• Control per app: veure l'estat de la pèrgola i moure-la a distància abans d'una nevada anunciada, sempre dins de les pautes del fabricant.

Els automatismes ajuden, però no substitueixen una estructura ben especificada: la pèrgola ha d'aguantar la càrrega de neu de la zona encara que passi tot l'hivern sense que ningú la mogui.

Desguàs, canals i gel

En una pèrgola bioclimàtica, l'aigua de pluja i de desglaç corre per canals integrats al perímetre i baixa per l'interior dels pilars. A muntanya, aquest circuit ha d'estar pensat per al gel:

• Els baixants han de desguassar en un punt que no es glaci ni s'obstrueixi, si pot ser connectat a la xarxa o a un drenatge, i no sobre un paviment on es formi una placa de gel.
• Els canals han d'arribar a l'hivern nets de fulles i de pinassa: un tap amb aigua que es glaça pot vessar o malmetre el perfil.
• Convé revisar on cau la neu que llisca de la pèrgola i de la teulada de la casa, perquè no tapi una sortida d'aigua ni el pas.

Fonamentació, ancoratges i vent a la vall

La càrrega de neu es transmet de la coberta als pilars i d'aquí al terra. Per això l'ancoratge és tan important com el perfil. Sobre una solera de formigó se solen fer servir ancoratges químics o mecànics, i en un jardí pot caldre fer sabates. En terrenys que es glacen, la fonamentació ha de quedar ben assentada perquè els pilars no es moguin amb els cicles de glaç i desglaç.

El vent també compta. La Cerdanya és una vall oberta, amb ràfegues que en algunes ubicacions poden ser fortes, i una pèrgola rep tant empenta com succió. Les dades de vent del fabricant i el tipus d'ancoratge s'han de revisar plegats, igual que les de neu.

Tancaments de vidre i screens a l'hivern

Tancar els laterals amb cortines de vidre o screens permet fer servir la pèrgola els dies assolellats d'hivern, protegida del vent. Funciona molt bé a la Cerdanya, però amb la neu té les seves particularitats:

• La neu que cau de la coberta s'acumula al costat dels laterals i pot pressionar els vidres o els screens des de fora.
• Els carrils inferiors es poden glaçar: no s'han de forçar les fulles ni els motors si no es mouen.
• Els screens tèxtils solen tenir les seves pròpies limitacions de vent i d'ús a l'hivern; cal seguir les indicacions del fabricant sobre si han de quedar recollits.

Manteniment abans i després de l'hivern

Dues revisions l'any n'hi ha prou per a la majoria de pèrgoles a muntanya:

• A la tardor: netejar canals i baixants, comprovar les juntes de les lames, revisar sensors i comandament, verificar la cargolaria i els ancoratges i deixar programat el mode d'hivern.
• A la primavera: revisar si hi ha perfils marcats, juntes malmeses o restes acumulades, netejar el lacat amb aigua i sabó neutre i comprovar que les lames giren i tanquen bé.

Si vols el calendari complet, el tens a la nostra guia de manteniment de pèrgoles i tendals.

Checklist abans de comprar una pèrgola per a la Cerdanya

• S'ha partit de l'altitud i la ubicació exacta de la casa per fixar la càrrega de neu?
• Tens per escrit la càrrega de neu i de vent certificada pel fabricant per a la teva mida i configuració?
• S'ha tingut en compte la neu que pot caure de la teulada de la casa o acumular-se pel torb?
• Què indica el fabricant sobre la posició de les lames amb neu i glaçada?
• Porta sensors i control a distància adequats per a una casa que no sempre és ocupada?
• On desguassen els baixants i què passa si glaça?
• Quin ancoratge o fonamentació es proposa i sobre quin suport?
• Si hi ha tancaments, com es comporten amb la neu i el gel als carrils?
• Qui fa el manteniment i qui respon si alguna cosa falla en ple hivern?

Si també vols repassar els aspectes generals (lames, acabats, motorització o permisos), consulta com triar la teva pèrgola bioclimàtica.

Pèrgoles bioclimàtiques a la Cerdanya amb Bestecnics

Instal·lem pèrgoles a tota la comarca des de la nostra base al Berguedà. Pots veure com treballem a la zona a les nostres pàgines de pèrgoles bioclimàtiques a la Cerdanya i de pèrgoles bioclimàtiques a Puigcerdà, o conèixer el producte en detall a pèrgoles bioclimàtiques. Si ens dius on és casa teva, et proposem un model amb les dades de neu i vent per escrit.

Per consultar la normativa de càrregues en l'edificació, pots accedir al Codi Tècnic de l'Edificació (Document Bàsic SE-AE).